Fa un temps que la normativa ha provocat un cert enrenou entre les empreses en dotar a aquestes de responsabilitat penal.

El Codi Penal exposa un llistat de delictes en els quals les empreses poden incórrer, en benefici d’aquestes, a través de qualsevol dels seus integrants (socis, administradors, empleats o col·laboradors).

Davant del risc de delicte, i com si fos “un escut”, la mateixa normativa exposa la redacció d’un Programa de Compliment Normatiu Penal i la creació de la figura de l’Oficial de Compliment.

La idea bàsica és que el Programa de Compliment Normatiu Penal ha de recollir els riscos de cometre qualsevol conducta il·lícita penal i les mesures per a evitar-la o atenuar-la, al mateix temps que crea un Codi de Bones Pràctiques.

I qui és l’encarregat o encarregada de vehicular, crear i adaptar aquest programa? La resposta és clara, l’Oficial de Compliment.

Aquesta figura, dotada de recursos i d’independència decisòria, a més d’investigar, pel bé de l’empresa, tots aquells indicis de conductes delictives que puguin sorgir en el si de la empresa.

Arribat a aquest punt, recordem que la figura del Detectiu Privat, és la única habilitada, segons la Llei de Seguretat Privada, per a realitzar investigacions empresarials.

I és d’aquesta manera que s’entrellacen els dos professionals, l’Oficial de Compliment i el Detectiu, que han de treballar conjuntament per resoldre els problemes que puguin sorgir en l’empresa i evitar-li així infraccions que poden provocar possibles multes, inhabilitacions o intervencions judicials.

Molts dels nostres clients ens pregunten si la nostra feina no xoca amb la Llei de Protecció de Dades Personals (LOPD) ja que amb els nostres informes tractem dades de caràcter personal que afecten a tercers.

S´ha de dir clarament que NO i que NO estem obligats a informar a l´investigat, ja que la pròpia llei i la Agencia Española de Protección de Datos contemplem la tasca del detectiu i el seu informe, vàlid en un judici, com a excepcional ja que prioritza el dret a la tutela judicial efectiva.

D´aquesta manera també es permet la utilització de càmeres ocultes com a mitjà probatori, sempre que aquest sigui raonat i fonamentat i proporcional a la finalitat perseguida i que el client sigui part legítima en l´encàrrec encomanat.

Al nostre despatx tractem temes empresarials i particulars en els que els nostres clients es veuen forçats a un procés judicial que requereix de proves que sustentin els seus raonaments.

Molts dels nostres clients ens consulten sobre si és legal gravar les converses i la nostra resposta és sempre la mateixa, depèn!

El client després de posar cara de circumstàncies ens pregunta pel depèn i és llavors quan li deixem dos punts ben clars que permeten discernir quin és el límit legal de las gravacions realitzades.

El primer d´aquests dos punts és ells han de participar de la conversa que estan gravant i que mai han de gravar converses alienes.

El segon punt és que han d´entendre que les gravacions han de ser utilitzades en l´àmbit legal i judicial, amb un ús racional i coherent de la informació aconseguida.

Mai s´ha de fer un ús públic d´aquestes gravacions, ni exposar-les a les xarxes socials, ja que l´ús indiscriminat ens faria entrar en la més absoluta il·legalitat vulnerant el secret de les comunicacions, o el dret a l´honor, la intimidat o la pròpia imatge.

Una vegada els hem comentat varies vegades aquestes premisses, que són recolzades per nombroses sentències judicials, nosaltres mateixos els aconsellem aquestes gravacions i els orientem i preparem per a l´ús dels dispositius necessaris.