Molts dels nostres clients ens pregunten si la nostra feina no xoca amb la Llei de Protecció de Dades Personals (LOPD) ja que amb els nostres informes tractem dades de caràcter personal que afecten a tercers.

S´ha de dir clarament que NO i que NO estem obligats a informar a l´investigat, ja que la pròpia llei i la Agencia Española de Protección de Datos contemplem la tasca del detectiu i el seu informe, vàlid en un judici, com a excepcional ja que prioritza el dret a la tutela judicial efectiva.

D´aquesta manera també es permet la utilització de càmeres ocultes com a mitjà probatori, sempre que aquest sigui raonat i fonamentat i proporcional a la finalitat perseguida i que el client sigui part legítima en l´encàrrec encomanat.

 

Al nostre despatx tractem temes empresarials i particulars en els que els nostres clients es veuen forçats a un procés judicial que requereix de proves que sustentin els seus raonaments.

Molts dels nostres clients ens consulten sobre si és legal gravar les converses i la nostra resposta és sempre la mateixa, depèn!

El client després de posar cara de circumstàncies ens pregunta pel depèn i és llavors quan li deixem dos punts ben clars que permeten discernir quin és el límit legal de las gravacions realitzades.

El primer d´aquests dos punts és ells han de participar de la conversa que estan gravant i que mai han de gravar converses alienes.

El segon punt és que han d´entendre que les gravacions han de ser utilitzades en l´àmbit legal i judicial, amb un ús racional i coherent de la informació aconseguida.

Mai s´ha de fer un ús públic d´aquestes gravacions, ni exposar-les a les xarxes socials, ja que l´ús indiscriminat ens faria entrar en la més absoluta il·legalitat vulnerant el secret de les comunicacions, o el dret a l´honor, la intimidat o la pròpia imatge.

Una vegada els hem comentat varies vegades aquestes premisses, que són recolzades per nombroses sentències judicials, nosaltres mateixos els aconsellem aquestes gravacions i els orientem i preparem per a l´ús dels dispositius necessaris.

La nova Llei de Seguretat Privada, estipula que els Detectius Privats han de signar un contracte amb el seu client abans de realitzar qualsevol investigació.

Alguns dels nostres companys no han estat gaire d´acord amb aquesta mesura però, a S&S DETECTIUS des del primer dia de la nostra creació hem complert aquesta mesura ja que dona seguretat jurídica tant a nosaltres com als nostres clients i a més, dona confiança i tranquil•litat i ens allunya de l´antiga imatge del detectiu de les pel•lícules.

El nostre contracte, seguint els criteris del Col•legi Oficial de Detectius de Catalunya, especifica les dades de les dues parts, el tipus d´investigació, les condicions econòmiques, la legitimitat del contractant, les clàusules de la LOPD…

Per a la vostra seguretat i per evitar l´intrusisme i posteriors problemes, signeu el contracte i si el professional no us en parla, desconfieu!

 

 

Per tots és sabut que, en l’actualitat, no existeix la figura d’Auxiliar de Detectiu Privat, però “és elemental que, al costat de cada detectiu, hi ha un Watson”. Qui és el Watson d’un detectiu privat i quin és el seu treball? Anem a esbrinar-ho. 

Si la labor del detectiu comporta passar desapercebut/da, la del seu secretari/a, si el/la té, és la de la màxima discreció, però no per això, el seu treball és innecessari o poc satisfactori, res més allunyat de la realitat. Al meu entendre i per la meva dilatada experiència com a tal, la secretària d’un detectiu, té potser una de les relacions més estretes i properes amb el seu cap, amb el qual treballa braç a braç, podent arribar a ser el seu “Watson”, a més de realitzar les tasques habituals d’una secretària, com són redacció d’informes, gestió de correu, atenció trucades telefòniques, etc.

La secretària del detectiu privat l’ajuda des de l’oficina fent tasques tals com a recerques en Internet, xarxes socials, realitzant trucades telefòniques, relacionat tot amb el cas en el qual està treballant el detectiu i que aquest no pot dur a terme si està realitzant un servei que li comporta passar moltes hores fora del despatx. Una secretària de detectiu, igual que e l l , t é l a m à x i m a d e l a “confidencialitat”, no pot ni ha de parlar del seu treball, ha de tenir una gran complicitat amb el seu cap i, com que una bona investigació requereix molt temps, una alta dedicació al treball i flexibilitat d’horaris, mai saps quan pots rebre una trucada de “Sherlock” requerint els serveis de “Watson”. No obstant això des d’aquí vull animar a les secretàries a què realitzin el seu treball al costat d’un “Sherlock” i als detectius que valorin al seu “Watson” particular. Espero que amb aquestes línies es conegui una mica més aquesta professió, i que en un futur quan es realitzi en Google la recerca de “secretària de detectiu privat” els resultats siguin superiors als actuals que, tristament no arriben a deu i, en tots ells es refereixen, a “secretàries de ficció”, quan en la realitat existim.

 

Autora: Laura Vidal (revista DC NEWS)

 

El boom de les noves tecnologies i d’Internet ha provocat un canvi en la manera en què ens relacionem, comuniquem i expressem, especialment en el col·lectiu d’adolescents que són els veritables nadius digitals.

És cada vegada més evident l’ús d’hora en les xarxes socials pels adolescents i gairebé la meitat d’aquests menors que naveguen a Internet, s’ ha sentit assetjat alguna vegada.

La nostra societat s’enfronta a nous problemes i conceptes que han de conèixer i abordar menors, pares i tutors. El ciberbullying, el grooming i el sexting.

 

El ciberbullying és un tipus d’assetjament i /o situació de fustigació, abús i vexació, sostingut i repetit al llarg del temps, d’una persona per part d’un o d’un grup d’individus i acostuma a ser un company de l’escola o d’una  activitat extra-escolar que realitzi la víctima.

El grooming consisteix en un tipus d’assetjament sexual d’un menor per part d’un adult. El seu objectiu és obtenir fotografies de caràcter sexual del menor i fins i tot arribar a tenir contacte físic, per aconseguir-ho intenten guanyar-se la confiança i amistat del menor a través de les xarxes digitals,  com a conseqüència, podria passar a ser víctima del sexting.

El sexting consisteix en l’enviament de continguts de tipus sexual en format d’imatges o vídeos produïts generalment per la mateixa persona per enviar a una altra que pot ser coneguda o desconeguda, a través de dispositius mòbils, mitjançant xat o correu electrònic i acostuma a utilitzar-se per fer xantatge o assetjar a l’afectat.

Els serveis d’un detectiu privat en tots aquests casos són molt útils, la seva funció és detectar-ho, redactar per escrit les dades i fets que esbrina i proporcionar proves aportant reportatges fotogràfics i enregistraments, quedant acreditades la data i l’hora. El seu testimoni i informes són proves molt valuoses en els judicis, en tractar-se d’aportacions objectives, imparcials i fiables, i aquestes ens ajuden a poder formalitzar una denúncia davant la policia.

A més, no hi ha cap dubte que hauríem de contractar els seus serveis de manera ràpida ja que les imatges, rumors, etc … s’estenen molt ràpidament per la xarxa, i com més temps passi més difícil és localitzar l’assetjador  i més gran el dany ocasionat a la víctima.

Autora: Judit Garcia

El pitjor a la vida és la por a tirar endavant…

Cada vez son más las empresas que deciden contratar los servicios de detectives privados con el fin de luchar contra graves problemas, desgraciadamente tan comunes hoy día como son la competencia desleal, el absentismo laboral, robos o bajo rendimiento de sus trabajadores, todo ello provocado por el descontento generalizado cada vez más frecuente en el ámbito profesional.

 De hecho,prácticamente cerca de un 87% de las investigaciones que se llevan a cabo hoy día, corresponden a asuntos laborales propios de pequeñas y medianas empresas. Éstas acuden a la contratación de detectives con el fin de luchar contra la estafa que conlleva este tipo de prácticas realizadas por algunos de sus trabajadores, las cuales perjudican de forma grave a la empresa.

 La labor del detective en estos casos, consiste en hacer un seguimiento de la persona bajo la cual recae la sospecha de estar realizando actividades desleales para la compañía en la que trabaja. En algunos casos como ocurre con la competencia desleal el seguimiento puede convertirse en una actividad compleja, debido a que es necesaria la obtención de numerosos datos tales como el estilo de vida, su función o categoría, su círculo más próximo de amistades o los contactos conocidos que puedan estar relacionados con su entorno.

 Es importante llevar a cabo este tipo de investigaciones con el fin de que el negocio no se vea perjudicado ni a nivel de imagen, ni en cuanto a su reputación, una situación la cual podría repercutir de forma negativa en su cifra de beneficios y en su posicionamiento frente a competidores.

 Además, es igualmente ventajoso para el trabajador, ya que si es inocente no va a existir una sospecha permanente encima de él que pueda perjudicar su empleo, o conseguir perderlo por suposiciones infundadas.

 Pero ¿Dónde está el límite? ¿Es legal este tipo de investigaciones?

 Depende de la utilización que se realice de la información conseguida.

 Según una sentencia del año 2006 en la que se juzgaba la investigación realizada por parte de la empresa a un trabajador que se despidió en el 2004 por estar viendo contenido pornográfico durante las horas de trabajo, dictamina que el despido es improcente si antes no se ha advertido de la limitación del uso particular de Internet, o cuando para investigar al trabajador se puede transgredir su intimidad, en este caso concreto se había puesto un dispositivo de control en su ordenador.

 En Alemania, por ejemplo, está prohibido buscar información de los subalternos en Facebook, sin embargo en España concretamente hay un vacío legal en cuanto a la investigación de los empleados a través de la red. No obstante, no existe ningún problema si un investigador privado utiliza la prueba del polígrafo siempre y cuando la persona a la cual se somete lo autorice por escrito.

 Autor: GuiaDetectives.com

Últimament amb més freqüència, determinades persones sense l’habilitació professional, venen oferint i donant serveis propis de Detectius Privats. Conseqüència d’això, alguns clients d’aquests subjectes, han vist rebutjats els Informes pels tribunals de Justícia, alhora que han pogut ser objecte d’inspecció i sanció per part de les autoritats Administratives.

Per això hem de saber que:

a)      Els articles 19 de la llei 23/1992 de Seguretat Privada i 101 del seu reglament, estableixen que només els Detectius Privats poden realitzar les funcions d’obtenir i aportar informació i proves sobre fets relatius als àmbits econòmics, laborals, mercantils, financers o personals; a l’ investigació de delictes privats i a la vigilància no uniformada en àmbits de gran concurrència.

b)      Conforme a la citada normativa, la contractació negligent de persones  no habilitades esta sancionada com a infracció greu i amb multa de fins a 3000€

c)       Els informes emesos x persones no habilitades, no constitueixen documents aportables com a prova en procediments judicials

d)      Només els Detectius Privats estan exempts del deure d’informar a la part investigada de l’existència de l’ investigació.

Els Detectius Privats disposen d’una acreditació professional expedida pel Ministeri de l’Interior. Només aquesta acreditació habilita al professional per oferir els serveis propis de Detectius Privats.

Reproduïm la targeta d’identitat professional expedida als Detectius Privats pel Ministeri de l’Interior: